A continuació els resumim unes sentències d'interès general, dirigides especialment a la responsabilitat dels Administradors concursals o de Societats.

RESPONSABILITAT DELS ADMINISTRADORS PER LA NO PRESENTACIÓ DE COMPTES ANUALS.

No és motiu, per si sol, per a imputar responsabilitat als administradors, però es produeix una inversió de la càrrega de la prova de manera que són ells els que han d'acreditar la situació d'equilibri patrimonial de la societat quan es va contraure el deute. D'existir tal solvència, ells tenien a la seva plena disposició la prova d'aquest fet positiu pel que, si no l'han aportat davant les reclamacions dels demandants, és de deduir que només pot ser per estar acreditada una insolvència palès que òbviament no els interessava donar a conèixer en el plet. STA AP Toledo 06- 02-2017.

RESPONSABILITAT SOLIDÀRIA DELS ADMINISTRADORS PER DEUTES. DEURE PROMOURE LA DISSOLUCIÓ.

S'acredita que l'entitat per ells pertany estava en situació de pèrdues que havien reduït el seu patrimoni net per sota de la meitat del capital social amb anterioritat a originar deute reclamat per la creditora demandant. Malgrat concórrer aquesta causa legal de dissolució els demandats no van complir la seva obligació de convocar junta en el termini de dos mesos per adoptar l'acord de dissolució ni la van instar judicialment. Les actuacions que van dur a terme per pal·liar la crisi econòmica de la companyia no els eximeix de responsabilitat. L'ERO, amb l'extinció de totes les relacions laborals, i la posterior venda d'actius i passius de la companyia no justifiquen l'omissió del deure d'instar la dissolució de la societat, sinó que condueixen a ella. Sent els deutes posteriors a aparèixer la causa de dissolució són molt excepcionals les causes que poguessin justificar que l'administrador incomplís el seu deure legal de promoure la dissolució. STA TS 2017.01.18.

SRL. ADMINISTRADORS. ACCIÓ INDIVIDUAL DE RESPONSABILITAT.

L'Audiència Provincial de Saragossa ha condemnat una administradora única per incomplir els seus deures, que "són independents de l'actuació de les firmes creditores", ha rebutjat íntegrament el recurs i, per tant, confirmat la condemna a una administradora única d'una empresa per o complir les seves obligacions quan la societat estava sotmesa en causa de dissolució. STA AP Saragossa 2017.03.22.

QUALIFICACIÓ CULPABLE DEL CONCURS. COMPLICITAT.

Traspàs d'actius de la concursada en els dos anys anteriors a la declaració de concurs. Col·laboració dels declarats còmplices en l'operació de traspàs d'actius. Ús de la prova de presumpcions per arribar a aquesta conclusió que no és contrària a les regles de la lògica. Al costat del element objectiu, de la cooperació en el traspàs dels actius, concorre també l'element subjectiu doncs es pot parlar de connivència amb el concursat en la conducta que ha merescut la qualificació culpable del concurs i la conducta mereixedora d'aquesta qualificació. RECURS EXTRAORDINARI PER INFRACCIÓ PROCESSAL. STA TS 2017.03.29.

PROCEDIMENT CONCURSAL. RESCISSIÓ HIPOTECA CONSTITUÏDA EL CONCURSAT EN GARANTIA D'UN PRÉSTEC.

El crèdit del prestador que va actuar de mala fe no és subordinat sinó ordinari. Interpretació art. 73.3 de la LC. L'apreciació de la mala fe, en els termes de l'esmentat article, ve referida a l'acte rescindit, segons es desprèn del propi tenor literal del precepte, però no a un altre diferent. I en aquest cas, el crèdit del prestador no sorgeix de la rescissió, ja que el préstec no ha estat rescindit, sinó del propi contracte de préstec; i una vegada declarada ineficaç la garantia, tindrà la consideració de crèdit concursal ordinari. STA TS 2017.03.30.

PROCEDIMENT CONCURSAL. INTERPRETACIÓ DE L'ART. 84.4 LI, RESPECTE DELS CRÈDITS CONTRA LA MASSA DE LA SEGURETAT SOCIAL.

Oberta la liquidació, no hi ha iniciar execucions separades per crèdits contra la massa. La TGSS per a la satisfacció d'un crèdit contra la massa un cop oberta la fase de liquidació del concurs, no podia embargar béns o drets de la deutora concursada inclosos en la massa activa. Aquests embargaments s'han d'entendre sense efecte i si amb la seva realització la TGSS ha cobrat alguna cosa, ha retornar a la massa, sense perjudici d'exigir després de l'administració concursal el pagament dels seus crèdits contra la massa, d'acord amb l'ordre que preveu la Llei concursal. STA TS 2017.04.06.

DESAPROVACIÓ DE LA RENDICIÓ DE COMPTES PER NO RESPECTAR L'ADMINISTRACIÓ CONCURSAL LA REGLA LEGAL DE PREFERÈNCIA DE COBRAMENT SEGONS EL VENCIMENT AL PAGAMENT DE CRÈDITS CONTRA LA MASSA.

En cas d'insuficiència de la massa activa opera l'ordre de prelació de crèdits de l'art. 176 bis 2 LC, però només és aplicable si l'administració concursal comunica expressament aquesta insuficiència. No realitzada aquesta comunicació abans de formular l'informe de rendició de comptes, no pot aplicar dit ordre de pagament pel simple fet de ser insuficient la massa activa per pagar els crèdits de l'administració concursal i la resta dels crèdits impugnats. Havien de haver-se abonat al seu venciment. Pel que fa als pagaments corresponents a honoraris de l'administració concursal per la liquidació, tenien preferència de cobrament les mensualitats anteriors a vèncer les quotes de la TGSS. La resta de les mensualitats cobrades eren posteriors pel que no s'haurien d'haver satisfet.