L'article 95.Tres, regles 2a i 4a, de la Llei de l'IVA reconeix expressament el dret a la deducció sense limitació derivada del grau d'afectació del vehicle a l'activitat empresarial, i en virtut d'això, només és correcta la deducció que respongui al grau efectiu d'utilització del bé en el desenvolupament de l'activitat empresarial, presumint un percentatge d'afectació que pot ser, en la pràctica, superior o inferior al presumpte, però imposant a la part que pretengui incrementar o reduir-la càrrega d'acreditar el diferent grau d'afectació.

Aquesta tesi resulta d'acord amb jurisprudència del TJUE que ha declarat que els Estats membres poden establir, en els casos d'utilització mixta dels béns, sempre que respectin el principi de neutralitat fiscal de l'IVA, i per al Suprem, aquest principi no queda compromès per el fet que només es permeti la deducció respecte de la proporció efectiva en què el bé en qüestió s'afecti a l'activitat empresarial o professional.

Pel que fa a l'acreditació de l'afectació real del vehicle a l'activitat professional, no és cert que es sotmeti al contribuent a una "prova diabòlica" perquè s'admet qualsevol mitjà de prova admès en dret, sense cap restricció, excepte una lògica, - puntualitza la sentència-, la declaració-liquidació presentada pel propi subjecte passiu o la comptabilització o inclusió dels béns d'inversió en registres oficials de la seva activitat empresarial o professional.

La prova de la veritable utilització del vehicle en el gir empresarial no és per al Suprem impossible o extraordinàriament difícil, perquè el contribuent, per ser qui precisament es dedica a l'activitat i fa servir el vehicle per desenvolupar-la, és qui millor pot constatar la seva destinació, per exemple a través del quilometratge, o mitjançant rebuts d'hotel o de peatges.

Assegut llavors que la deducció superior o inferior al 50% depèn de la prova del grau efectiu d'utilització dels béns en el desenvolupament de l'activitat empresarial o professional, i sent que el contribuent es va limitar a sol·licitar tres proves documentals, és a dir, el expedient administratiu, la notificació del tràmit d'al·legacions i proposta provisional de l'IVA i la diligència única en què es retornen els documents aportats i s'informa de les quotes no deduïbles, entre les que consta un vehicle no afectat a l'activitat, i un altre concepte , "turisme" al que s'aplica exclusivament el 50% de la deducció, entén el Suprem que el contribuent no va esgotar els mitjans que estaven al seu abast per acreditar l'efectiva i real utilització del vehicle en l'activitat empresarial més enllà del 50% previst com a presumpció. Els mitjans proposats només pretenien enervar la presumpció aplicada a la liquidació provisional però no són aptes per acreditar una major o menor afectació del bé.