Se'ls obligava a donar-se d'alta en el règim especial i en el cens fiscal però concorren totes les notes característiques d'un contracte laboral, fins i tot es tenia als riders geolocalitzats en tot moment. L'extinció del contracte perquè el treballador s'havia negat a acceptar comandes de forma reiterada és un acomiadament improcedent.

Jutjat del Social no 6 València, Sentència 244/2018, 1 juny. Rec. 633/2017

El Jutjat del Social número 6 de València, en una sentència pionera que obrirà camí a molts altres repartidors, estima la demanda per acomiadament improcedent presentada per un repartidor o "rider" contra l'empresa Roofoods Spain, titular de la plataforma virtual "Deliveroo" , dedicada a la comercialització, venda i lliurament de menjar preparat de restaurants a domicili o en oficines de treball.

Coincideix la sentència amb el ja advertit per la Inspecció de Treball que va aixecar acta de liquidació a l'empresa per no haver donat d'alta en el Règim General de la Seguretat Social als repartidors com a treballadors per compte aliè.

Es donen en el cas totes les notes característiques de la relació laboral. Quant a la ajeneidad i dependència, té clar el jutge que la prestació de serveis presenta trets que només són concebibles en el treball dependent i per compte d'altri: el repartidor treballa seguint les instruccions que l'empresa ha fixat unilateralment, fins al punt que aquell ha de descarregar-se una aplicació en el seu telèfon mòbil, desenvolupada i gestionada per l'empresa, rebent una autorització i un usuari i una contrasenya. És també l'empresa la que decideix la zona en la qual el treballador ha d'exercir les seves funcions.

Pel que fa a l'horari, i tot i que es deixa al repartidor certa llibertat per a oferir a l'empresa les franges horàries en les que vol treballar, aquestes franges estan dins de l'horari prèviament establert per l'empresa i és aquesta qui dins de la franja oferta pel treballador , decideix l'horari, fins i tot reduint-lo per sota del sol·licitat pel treballador.

És també rellevant que a l'inici del torn assignat els treballadors, aquests han d'acudir al lloc fixat per l'empresa perquè se'ls assignin els serveis a través d'una plataforma, lloc al qual també han de retornar cada vegada que finalitza un servei.

L'empresa té en tot moment geolocalitzat al treballador, a qui podia demanar explicacions sobre el servei. Porta un control de temps de cada repartiment, i en definitiva, és qui decideix els repartiments a realitzar i l'efectiva assignació dels mateixos, sense que el repartidor pugui, dins del seu horari, rebutjar comandes. Precisament ha estat el rebuig d'ofertes i la falta de disponibilitat reiterats el que ha motivat l'extinció de la relació en aquest assumpte.

Que el repartidor aporti la seva bicicleta i el seu telèfon mòbil no obsta a la qualificació com laboral de la relació perquè la resta de mitjans per al desenvolupament del treball eren posats a disposició del treballador per l'empresa. Tampoc enerva la presumpció de laboralitat que el repartidor pogués subcontractar la feina perquè s'ha demostrat que aquesta possibilitat era totalment residual.

Clara està també la nota de ajeneidad en percebre el repartidor, a més de les propines, una retribució fixa per cada servei realitzat i una suma en concepte de disponibilitat que assegurava la percepció de l'import de dues comandes a l'hora. És l'empleadora qui fixa el preu del servei als clients i cobra a aquests a través de l'aplicació, no estant permesa al treballador la percepció de cap quantitat en metàl·lic (a excepció de les propines).