A aquesta pregunta ha de donar resposta el Tribunal Suprem, que ha dictat l'Acte de 10 de maig de 2018, pel qual s'admet a tràmit un recurs de cassació interposat contra la sentència dictada el 5 d'abril de 2017 per la Secció Quarta de la Sala del Contenciós-Administratiu de l'Audiència Nacional.

Aquesta sentència confirma la regularització practicada per l'Administració tributària, en considerar insuficients els arguments emprats per la societat limitada professional, ara recurrent, per desvirtuar la simulació apreciada en la utilització de societats per part dels seus socis per facturar els serveis professionals que presten.

La recurrent, societat limitada professional, basa el seu recurs en la infracció de determinats preceptes de la Llei general tributària (article. 13, referit a la qualificació i article 16 referit a la simulació), en qualificar la sentència recorreguda les relacions existents entre la societat limitada professional, les societats que presten els serveis jurídics per a ella i els socis persones físiques titulars de les mateixes com un supòsit de simulació amb fins d'elusió fiscal.

En l'escrit de preparació del recurs de cassació, s'al·lega que concorre interès cassacional objectiu per a la formació de jurisprudència perquè la sentència impugnada fixa, davant qüestions substancialment iguals, una interpretació de les normes que denuncia com infringides, en què es fonamenta la decisió , contradictòria amb la qual altres òrgans jurisdiccionals han establert, senti una doctrina que pot afectar un gran nombre de situacions, transcendint del cas objecte del procés, i aplica normes sobre les quals no existeix jurisprudència.

Entén la recurrent de facturar a través de societats professionals resulta perfectament legítim, ja que el que es persegueix és diferenciar les activitats i responsabilitats dels advocats, socis d'un despatx professional, permetent acollir-se al règim de responsabilitat limitada, i no aconseguir un avantatge fiscal.

Les dues qüestions que es plantegen en el present recurs de cassació són:

• Determinar si pot apreciar-se l'existència de simulació en l'exercici d'una activitat professional a través d'un societat expressament constituïda per facturar els serveis prestats.

• Si la resposta a la qüestió anterior fos que no pot declarar-se l'existència de simulació, precisar com ha de qualificar-l'exercici d'una activitat professional a través d'una societat expressament constituïda per facturar els serveis prestats.

Estem a l'espera del pronunciament del Tribunal Suprem que resolgui les dues qüestions.