Quan ens veiem embolicats en una crisi matrimonial, en el primer que ens centrem és a adoptar les decisions que menys afectin els menors. Un cop atès aquest aspecte, hem d'atendre també els aspectes patrimonials del divorci, entre ells el destí de la qual va ser habitatge habitual comú.

Hi ha diverses possibilitats, adjudicar la propietat de l'habitatge a un dels cònjuges, mantenir la comunitat o copropietat adjudicant a un l'ús de l'habitatge, vendre o arrendar a un tercer...

Avui ens centrarem en l'anàlisi dels tributs que afecten l'adjudicació a una de les parts de la totalitat de l'habitatge familiar comuna dins el procediment de divorci.

Abans d'abordar l'anàlisi, és important:

a. Distingir el règim econòmic del matrimoni:

En cas de règim de societat de guanys , els cònjuges són indistintament titulars dels béns adquirits durant el matrimoni, sense que cap d'ells tingui cap quota sobre els mateixos que puguin donar lloc a alienacions separades. És a dir, els béns seran propietat de la societat conjugal i no dels cònjuges de forma individual.

En el règim de separació de béns , els cònjuges conserven la propietat, administració i gaudi, tant dels béns que aporten com dels que adquireixen per qualsevol títol durant el matrimoni. Cadascun d'ells té un dret de propietat sobre la part que els correspon, i podrà alienar, cedir-la o hipotecar-la, a diferència de la societat de guanys.

b. Advertir que es poden produir "excessos d'adjudicació" . Aquests excessos d'adjudicació sorgeixen quan un dels cònjuges rep el bé per un import superior a la quota de la seva titularitat.

Els excessos d'adjudicació poden ser onerosos, amb contraprestació o lucratius, és a dir, sense contraprestació.

Una vegada establertes les bases passem a analitzar què tributs intervenen en la dissolució de la comunitat o copro- pietat de l'habitatge habitual, segons el règim matrimonial.

Règim econòmic de societat de guanys

Impost de Transmissions Patrimonials i Actes Jurídics Documentats (ITP y AJD)

En el règim de societat de guanys, no es tributa en aquest impost sota la modalitat de Transmissions Patrimonials i d'Actes Jurídics Documentats.

L'article 45.IB) 3 del Reial Decret Legislatiu 1/1993, de 24 de setembre, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei de l'Impost sobre Transmissions Patrimonials i Actes Jurídics Documentats declara exempt del pagament de l'impost a les adjudicacions de béns i drets que procedeixin de la liquidació d'una societat de guanys, bé es faci per via judicial o mitjançant acord comú dels cònjuges signat davant notari.

Per tant, si un cònjuge s'atribueix en propietat la totalitat de l'habitatge familiar a canvi d'una compensació equitativa per a l'altre, si es distribueixen els guanys a parts iguals, no haurem de pagar ni Transmissions patrimonials, ni tampoc Actes Jurídics Documentats.

Ara bé, com hem advertit anteriorment es poden produir excessos d'adjudicació.

No obstant això, hi ha excessos d'adjudicació no subjectes, com els derivats de l'adjudicació a un dels cònjuges d'una cosa indivisible o que desmereixi molt per la seva divisió.

Centrant-nos en el tema objecte d'anàlisi, l'excés d'adjudicació declarat que resulti de l'atribució a un dels cònjuges de l'habitatge habitual del matrimoni amb compensació econòmica a l'altre, no motivarà liquidació per la modalitat de «transmissions patrimonials oneroses», per aplicació del que estableix l'article 32.3 del Reial Decret 828/1995, de 29 de maig, pel qual s'aprova el Reglament de l'Impost sobre transmissions patrimonials i Actes Jurídics Documentats.

Per poder inscriure el canvi de titularitat en el Registre de la Propietat, primer caldrà liquidar l'impost a l'administració competent, encara que en la liquidació el resultat a pagar serà zero, a l'estar exempt.

Com hem indicat anteriorment, el excés d'adjudicació pot ser també lucratiu , és a dir si s'adjudica l'habitatge habitual a un dels cònjuges sense compensació a l'altre, en aquest supòsit, l'operació quedarà gravada per l'Impost sobre Successions i Donacions (ISD) , ja que s'entén que hi ha una donació.

Impost sobre la Renda de les Persones Físiques (IRPF)

Quan es produeix un divorci o una separació, els cònjuges no han de tributar en l'IRPF si es reparteixen el patrimoni comú a parts iguals . En aquests casos, els béns i drets adjudicats conserven l'antiguitat i el valor d'adquisició que tenien quan eren comuns a tots dos cònjuges.

En canvi, si hi ha excés d'adjudicació es considera que hi ha una mena de "venda" d'un cònjuge a l'altre de la meitat del bé de guanys, de manera que la plusvàlua o minusvàlua per aquesta meitat sí que sembla estar subjecta a gravamen en l'IRPF del cònjuge no adjudicatari -el transmitente-.

Així passaria, per exemple, en el cas que l'habitatge habitual sigui l'únic bé de guanys i aquesta s'adjudiqui a un dels cònjuges, qui abona a l'altre una compensació econòmica, el que originarà a aquest un guany o pèrdua.

Si no hi hagués compensació , és a dir, si s'adjudica a un dels cònjuges l'habitatge sense cap compensació a l'altre, s'origina un guany o pèrdua patrimonial a títol gratuït en el cònjuge que no rep res.

Per a l'altre cònjuge, perceptor de l'excés d'adjudicació , sorgiria la tributació en l'ISD com a donació.

L'Impost Municipal sobre l'Increment de Valor dels terrenys de naturalesa urbana. (Plusvàlua Municipal).

No es produirà la subjecció a l'impost en els supòsits d'aportacions de béns i drets realitzades pels cònjuges a la societat conjugal, adjudicacions que al seu favor i en pagament d'elles es verifiquin i transmissions que es facin a els cònjuges en pagament dels seus havers comuns.

Tampoc es produirà la subjecció a l'imposat en els supòsits de transmissions de béns immobles entre cònjuges oa favor dels fills, com a conseqüència del compliment de sentències en els casos de nul·litat, separació o divorci matrimonial, sigui quin sigui el règim econòmic matrimonial.

Règim Econòmic de Separació de Béns:

Impost de Transmissions Patrimonials i Actes Jurídics Documentats (ITP y AJD)

Els matrimonis sota aquest règim matrimonial també poden evitar-se la liquidació per la modalitat de «transmissions patrimonials oneroses» , per aplicació de la exempció especial que preveu l'article 32.2 del Reglament de l'ITP i AJD, en virtut del qual es declaren exemptes les adjudicacions de l'habitatge habitual efectuades amb motiu de la dissolució del matrimoni . L'esmentat article es re ere a la dissolució del matrimoni, no fa cap referència a l'extinció de "societat conjugal", de manera que s'ha d'entendre aplicable també als supòsits de matrimonis en règim de separació de béns.

Pel que fa a la modalitat de "actes jurídics documentats" , tot i que puguin estar exempts els excessos d'adjudicació quan s'atribueix a un cònjuge l'habitatge habitual, hi ha una notable diferència en el tractament fiscal segons es realitzi la separació o divorci en procediment judicial o davant Notari.

Aquesta diferència és la tributació dels documents notarials per la quota gradual de l'impost d'actes jurídics documentats.

Igual que en el règim de societat de guanys, el excés d'adjudicació lucratiu , quedarà gravat per l'Impost sobre Successions i Donacions , ja que s'entén que hi ha una donació.

Impost sobre la Renda de les Persones Físiques (IRPF)

Igual que en el règim de ganancials, no hi haurà tributació per l'IRPF si els cònjuges acorden la divisió del patrimoni per parts iguals , en cas contrari es produiria una alteració patrimonial el que originarà un guany o pèrdua patrimonial i la seva necessària inclusió en la declaració de l'Impost.

És important indicar que en el règim de separació de béns, els excessos d'adjudicació es produeixen per acord entre els cònjuges.

Ara bé, hem d'advertir que no hi ha guany ni pèrdua en l'extinció del règim econòmic matrimonial de separació de béns, quan per imposició legal o resolució judicial es produeixin compensacions, dineràries o mitjançant l'adjudicació de béns, per causa diferent de la pensió compensatòria entre cònjuges. Les compensacions no donaran dret a reduir la base imposable de l'pagador ni constituirà renda per al perceptor.

Aquest supòsit no podrà donar lloc, en cap cas a les actualitzacions dels valors dels béns o drets adjudicats. És a dir, es di ere la tributació al moment en què es transmeti posteriorment el bé adjudicat, mantenint en aquest moment el seu valor d'adquisició originari.

L'Impost Municipal sobre l'Increment de Valor dels Terrenys de Naturalesa Urbana (Plusvàlua Municipal)

Qualsevol que sigui el règim matrimonial que es dissol, a efectes d'aquest impost, la transmissió de béns immobles entre cònjuges està exempta de l'impost, sempre que la dissolució es realitzi judicialment, per mitjà de sentència .

En conclusió, amb l'adjudicació de l'habitatge familiar a un dels cònjuges a canvi d'una compensació equitativa, en el procediment judicial de divorci, no només evitem conflictes futurs en cessar en la comunitat o copropietat de l'habitatge, sinó que també ens estalviarem diversos impostos, com hem vist.

Ara bé, la fiscalitat en relació amb el divorci és un tema complex que pot canviar segons cada cas particular.