Dues sentències liquiden el blindatge de l’Estat a la llei de segona oportunitat

DIARI ARA

El deute contret amb administracions públiques -des d’Hisenda fins a la Seguretat Social- està deixant de ser un problema per a aquelles persones que opten per la llei de segona oportunitat per posar fi als deutes que no poden pagar i intenten posar la seva economia domèstica a zero. La llei considera que aquest tipus de deute és privilegiat i, per tant, no es pot condonar fins que es demostra “de bona fe” que els creditors no tenen més recursos. Dos jutges de Barcelona, però, han decidit fixar el seu criteri i en sengles sentències han optat per alliberar part d’aquest passiu, a més a més de tota la resta, contret amb entitats financeres i proveïdors.

 

Elvira Castañón, responsable del departament jurídic de Repara tu Deuda, explica a l’ARA que aquestes dues sentències, que tenen un altre precedent a les Balears, podrien contribuir a fer que “el mateix criteri s’estengui a altres jutjats”. En la seva opinió, les dues sentències poden ser un senyal de com els jutges qüestionen com va quedar elaborada la llei. El cost inicial de començar un procediment de segona oportunitat, que requereix la participació d’un notari i d’un mediador, i la complexitat del procés han provocat que hi hagi encara un baix nombre de ciutadans que hagin decidit optar per aquesta via per fer net del seu deute.

Una excepció és la del Josep (el nom és fictici per voluntat del protagonista), accionista d’una constructora que després dels Jocs Olímpics va tenir problemes econòmics i va acabar tancant. El deute va ser assumit pels seus sis accionistes. Anys de crisi, de treballar amb salaris baixos i d’atur. Fa dos anys, el Josep encara havia de carregar una motxilla de deute de 281.000 euros. I, amb les seves dificultats econòmiques, va optar per buscar aixopluc en la llei de segona oportunitat per començar des de zero.

El 2 de juliol passat el jutjat mercantil número tres de Barcelona va emetre una sentència definitiva sobre el seu cas. Aprovava l’exoneració del seu deute, inclosa la meitat dels 5.482 euros que tenia amb Hisenda. En Josep només ha de pagar 2.741 euros, i ho farà a terminis i sense interessos. 46 euros al mes.

L’Agència Tributària va recórrer, en considerar que el seu deute no només havia de ser pagat, sinó que s’hi havien d’incloure interessos. El jutge s’hi ha negat i ha assimilat el concurs del Josep al d’una empresa quan presenta concurs de creditors i acaba liquidada: un cop es venen tots els actius, el deute que queda desapareix a la mateixa velocitat a la qual l’empresa queda dissolta. La sentència del jutjat número tres és semblant a una altra que va dictar al febrer el número 7. De fet, la cita com un precedent.