Diumenge que ve entrarà en vigor l'obligació del registre diari de jornada que va imposar, el passat 12 de març el Reial decret llei de Mesures Urgents de Protecció Social i de Lluita contra la Precarietat Laboral en la Jornada de Treball.

La nova obligació exigeix a les empreses a establir un registre diari de jornada, recollint l'hora d'inici i la de finalització de cada treballador i treballadora.

A més, aquesta obligació comporta, d'una banda, que la selecció de l'eina per la qual es registri la jornada es negociï/consulti amb la representació dels treballadors -quan n'hi hagi-. I, per una altra, que el registre efectuat no pugui ser objecte de manipulació, alterant les dades recollides pel sistema que s'hagi triat.

El registre de la jornada en la pràctica fa necessària l'elaboració d'una política de temps de treball i descans ja que, si es vol estar en posició de determinar realment el temps efectiu de treball i la seva ordenació, no només s'ha de registrar l'hora d'entrada i sortida. També s'hauran de recollir, com a mínim: la política d'hores extres i condicions per a la seva realització i reconeixement; el sistema sota el qual operarà la distribució irregular de la jornada; les condicions d'exercici dels recentment modificats drets de conciliació de la vida familiar i laboral i les condicions de preservació del dret a la desconnexió digital -que garanteixen el respecte als temps mínims de descans-. Així mateix, es recolliran els temps de presència en el treball que no són de treball efectiu i que, fins avui, es consentia com a part de la nostra cultura i els temps de treball efectiu en els quals es produeixen allargaments de jornada no sol·licitats per l'empresa, aconseguint major rellevància la productivitat del personal.

El Registre de Jornada planteja la qüestió de què fer amb la flexibilitat que l'empresa moltes vegades demostrava, al no descomptar petites absències o distraccions del personal: el cafè en el vending, les trucades per telèfon privades, l'assistència a la funció de Nadal dels fills, gestions privades per internet, necessitats d'absències curtes per motius personals o familiars, etcètera. No tots els sectors ni totes les empreses són iguals i hauria estat desitjable efectuar distincions segons tipus d'activitats i, fins i tot, deixar la decisió del registre en mans dels interlocutors socials, que han demostrat en multiplicitat d'ocasions la seva maduresa per a establir o no l'obligació en cada sector o tipus d'activitat. Esperem a veure com és el desenvolupament reglamentari que s'anuncia tot i que l'obligació ja estigui vigent.

Igual que es registra la jornada de treball efectiva, seria aconsellable utilitzar una eina que també ordeni els temps de descans: compensació d'hores extres, compensació de distribució irregular, baixes mèdiques, vacances, permisos… Només així permetran a les empreses tancar el cercle de l'organització i de l'ús dels temps de treball.

Sembla obvi que l'organització i documentació del registre de jornada no pot efectuar-se al marge de la representació dels treballadors. No obstant això, són tres les alternatives amb les quals el legislador ens la planteja: la negociació col·lectiva -entesa com a regulació d'aquesta organització i documentació en conveni col·lectiu-; l'acord d'empresa -que podem interpretar com a acord amb la representació dels treballadors a nivell empresa fora de l'àmbit del conveni-, i la simple consulta a la representació dels treballadors. Sorprèn la tènue cridada a la negociació col·lectiva, substituïble per una simple obligació d'audiència molt insatisfactòria per a les representacions sindicals.

Article de Togas.biz: http://togas.biz/articulos/articulo-profesionales-las-sombras-del-registro-de-la-jornada-laboral/