Procedent del Reial decret llei 4/2020, de 18 de febrer -que és derogat-, es publica al BOE del 16 de juliol la Llei 1/2020, de 15 de juliol, per la qual es deroga l'acomiadament objectiu per faltes d'assistència al treball que estableix l'article 52 d) de l'Estatut dels Treballadors.

L'article 52.d) de l'Estatut dels Treballadors regula l'acomiadament per faltes d'assistència al treball. Aquest precepte legitima l'acomiadament objectiu de les persones treballadores que incorren en faltes d'assistència al treball, tant justificades com injustificades, que superin determinats percentatges. Encara que totes les faltes injustificades podien ser comptabilitzades a efecte d'aplicar l'acomiadament objectiu per faltes d'assistència, les justificades computables eren limitades, ja que el mateix article 52.d) ET relacionava expressament les no admissibles per aplicar aquesta modalitat d'acomiadament.

A més, en el transcurs dels anys es van anar incorporant noves inassistències que no admetien la comptabilització a efecte de l'aplicació de l'acomiadament, i que en la pràctica suposava que l'article quedés reduït a les faltes d'assistència injustificades i a les baixes per contingències comunes de durada inferior a vint dies.

Per justificar l'eliminació d'aquest tipus d'acomiadament, la norma fa referència a pronunciaments del Tribunal Constitucional (Sentència 118/2019, de 16 d'octubre) i del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (Sentència de 18 de gener de 2018). En la decisió de la sentència dictada en l'assumpte Ruiz Conejero s'estableix el següent: "L'article 2, apartat 2, lletra b), incís i), de la Directiva 2000/78 / CE de el Consell, de 27 de novembre de 2000 , relativa a l'establiment d'un marc general per a la igualtat de tracte en l'ocupació, s'ha d'interpretar en el sentit que s'oposa a una normativa nacional que permet a l'empresari acomiadar un treballador a causa de les faltes d'assistència d'aquest al treball, fins i tot justificades però intermitents, quan tals absències siguin conseqüència de malalties atribuïbles a la discapacitat d'aquest treballador, llevat que la normativa tingui la finalitat legítima de combatre l'absentisme i no vagi més enllà del que és necessari per arribar a aquesta finalitat, la qual cosa correspon avaluar a l'òrgan jurisdiccional remitent ".