Publicat el Reial decret llei que regula el treball a distància
El BOE va publicar el Reial decret llei 28/2020, de 22 de setembre, de treball a distància, que queda definit com aquell que es presti, en un període de referència de tres mesos, durant un mínim del 30% de la jornada o el percentatge proporcional equivalent en funció de la durada del contracte de treball.
Al treball a distància implantat excepcionalment en aplicació de l'article 5 de Reial decret llei 8/2020, de 17 de març, o com a conseqüència de les mesures de contenció sanitària derivades de la COVID-19, i mentre aquestes es mantinguin, li seguirà resultant d'aplicació la normativa laboral ordinària.
En els contractes de treball celebrats amb menors i en els contractes en pràctiques i per a la formació i l'aprenentatge, l'acord de treball a distància ha de garantir, com a mínim, un percentatge del cinquanta per cent de prestació de serveis presencial, sense perjudici del desenvolupament telemàtic, si escau, de la formació teòrica vinculada a aquests últims.
L'article 4 estableix que les persones que desenvolupen treball a distància tindran els mateixos drets que haguessin ostentat si prestessin serveis al centre de treball de l'empresa, excepte aquells que siguin inherents a la realització de la prestació laboral en el mateix de manera presencial, i no podran sofrir perjudici en cap de les seves condicions laborals, incloent retribució, estabilitat en l'ocupació, temps de treball, formació i promoció professional.
El treball a distància serà voluntari per a la persona treballadora i per a l'empleadora i requerirà la signatura de l'acord de treball a distància que regula aquest Reial decret llei, que podrà formar part del contracte inicial o realitzar-se en un moment posterior. L'acord a què s'arribi al respecte serà reversible tant per l'empresa com per a la persona treballadora.
La negativa de la persona treballadora a treballar a distància, l'exercici de la reversibilitat a la feina presencial i les dificultats per al desenvolupament adequat de l'activitat laboral a distància que estiguin exclusivament relacionades amb el canvi d'una prestació presencial a una altra que inclogui treball a distància , no seran causes justificatives de l'extinció de la relació laboral ni de la modificació substancial de les condicions de treball.
Les persones que realitzen treball a distància des de l'inici de la relació laboral durant la totalitat de la seva jornada tindran prioritat per ocupar llocs de treball que es realitzen totalment o parcialment de manera presencial. A aquests efectes, l'empresa informarà a aquestes persones que treballen a distància i a la representació legal de les persones treballadores dels llocs de treball vacants de caràcter presencial que es produeixin.
Les despeses vinculades a l'exercici de la feina a distància -equips, eines, mitjans i consumibles- seran a càrrec de l'empresa.
Els convenis o acords col·lectius poden establir el mecanisme per a la determinació, i compensació o abonament d'aquestes despeses.
L'empresa no podrà exigir la instal·lació de programes o aplicacions en dispositius propietat de la persona treballadora, ni la utilització d'aquests dispositius en el desenvolupament de la feina a distància.
El lloc que es triï per treballar a distància no tindrà per què ser necessàriament el domicili del treballador, i quedarà garantit el dret a la desconnexió.
La persona que desenvolupa treball a distància podrà flexibilitzar l'horari de prestació de serveis establert de conformitat amb els termes establerts en l'acord de treball a distància i la negociació col·lectiva, respectant els temps de disponibilitat obligatòria i la normativa sobre temps de treball i descans.
El sistema de registre horari que es regula en l'article 34.9 de l'Estatut dels Treballadors, haurà de reflectir fidelment el temps que la persona treballadora que realitza treball a distància dedica a l'activitat laboral, sense perjudici de la flexibilitat horària, i ha d'incloure, entre altres, el moment d'inici i finalització de la jornada.
De conformitat amb el que estableix la Llei 31/1995, de 8 de novembre, de prevenció de riscos laborals, i la normativa de desenvolupament, les persones que treballen a distància tenen dret a una adequada protecció en matèria de seguretat i salut en el treball.