El passat 10 de juliol va entrar en vigor la Llei 10/2021, de 9 de juliol de Treball a Distància, la qual té el seu origen en el Reial decret llei 28/2020, de 22 de setembre, de treball a distància.

Les principals novetats d'aquesta nova normativa són les següents:

• Increment dels imports de les sancions de Reial decret legislatiu 5/2000, de 4 d'agost, pel qual s'aprova el text refós de la Llei sobre infraccions i sancions en l'ordre social (LISOS) amb efectes a partir de l'1 de octubre de 2021.
• S'estableix que el domicili de referència serà aquell que figuri com a tal en el contracte de treball i  si no, el domicili de l'empresa o de centre o lloc físic de treball per als efectes de considerar l'autoritat laboral competent i els serveis i programes públics de foment de l'ocupació aplicables.
• En referència a la igualtat de tracte i d'oportunitats i no discriminació, s'inclouen l'edat, l'antiguitat o grup professional o la discapacitat com a causes de discriminació. En aquest sentit, les empreses han d'assegurar la igualtat de tracte i la prestació de suports, així com realitzar els ajustos raonables que resultin procedents.
• S'incorpora el dret que assisteix a les persones amb discapacitat treballadores a distància que l'empresa asseguri els mitjans, equips i eines, inclosos els digitals, necessaris per al desenvolupament de la seva activitat siguin universalment accessibles.

Pel que fa a l'estructura i contingut de la norma:

En el capítol I, es concreta que per ser considerat teletreball aquest haurà d'ocupar a l'almenys el 30% de la jornada laboral durant un període de 3 mesos. També es defineix els conceptes de treball a distància, teletreball i treball presencial, així com els principis d'igualtat de tracte i oportunitats i no discriminació, recollint aspectes concrets per fer efectiu aquests principis.

En el capítol II, es recull en relació a l'Acord de treball a distància, on s'inclou les obligacions formals vinculades a la mateixa, subratllant el seu caràcter voluntari per a les dues parts, adopció expressa d'un acord escrit amb un contingut mínim, la no afectació a l'estatus laboral de la persona treballadora, l'exercici de la reversibilitat, el caràcter acordat de les modificacions de l'acord i l'ordenació de les prioritats d'accés.

La norma remet a la negociació col·lectiva per al procediment i criteris que deuen seguir-se per què la persona que desenvolupa treball presencial pot passar a treball a distància o viceversa, així com en temes de formació o promoció.

En el capítol III es relacionen els drets de les persones treballadores a distància i  es concreten en sis seccions:

• Dret a la carrera professional.
• Drets relatius a la dotació i manteniment de mitjans i a l'abonament i compensació de despeses.
• Drets amb repercussió en el temps de treball.
• Dret a la prevenció de riscos laborals
• Drets relacionats amb l'ús de mitjans digitals.
• Drets col·lectius.

En el capítol IV, s'inclouen temes com la protecció de dades i seguretat de la informació, el compliment per a la persona treballadora sobre obligacions i deures laborals, i les indicacions necessàries per preservar a l'empresa davant de possibles bretxes de seguretat.

A més, mitjançant Disposicions addicionals, preveu, entre altres aspectes, que els convenis o acords Col·lectius podran establir, en atenció a l'especificitat de l'activitat concreta de cada àmbit, la identificació dels llocs de treball i funcions susceptibles de ser realitzats a través del treball a distància.

I es recull que aquesta regulacions no seran d’aplicació el personal laboral del Servei de les Administracions Públiques, i que es regirà per la seva normativa específica.

Pel que fa a les disposicions finals modifiquen una sèrie de normes per adequar-les a aquesta nova normativa.

Finalment, la nova norma estableix un règim transitori pel qual, si el treballador i l'empresa ja van venien aplicant un acord de teletreball, la nova llei serà aplicable quan l’acord vigent  finalitzi. En el cas que no hi hagi un termini establert, la nova llei hauria de aplicar-se un any despès de la seva publicació al BOE o d'un màxim de tres anys si les parts així ho acorden.